Ánima de la séquia de Xirivella, on va ser guarda, al llarg de més de deu anys, mediador per a posar pau, sensat, prudent, respetuós…; pero, també, animador de tertúlies i en bon sentit de l’humor;  orgullós d’un càrrec que ostentava en la major dignitat, volgut per tots els que el trataren, i home de bé, com tots els components del Tribunal de les Aigües, axí era Paco, alguacil del Tribunal des de feia més de trenta anys al servici de la nostra Institució milenaria. I ara nos ha deixat, encara no fa una semana.
I lo millor que podem fer, totes les persones relacionades en el Tribunal i el poble valencià en general,  és dedicar  eixe dijous tant seu a la seua memòria que quedarà sempre entre nosatros, i més, en la presència de la nostra fallereta major infantil i els artistas fallers que, en tanta dignitat i afecte tractaren la seua figura en el monument de la plaça de l’Ajuntament de l’any passat que, si no materialment indultada, indultada queda, com no podia ser menys, en el record del Tribunal.
I et dediquem, Paco,  estes paraules en el valencià que tu parlaves, el valencià de l’horta, llengua oficial del Tribunal, en la que tu cridaves, front a tota la multitud congregada,  als denunciats de cadascuna de les séquies des de la porta de la llongeta: “¡Denunciats de la séquia de Quart!, ¡Denunciat de la séquia de Benacher i Faitanar!…”, per acabar dirigin-te, respetuós, gorra en ma i seriós semblant,  al President per a comunicar-li les paraules de ritual: “Senyoria, no hi ha denunciat”, per a que, d’acord en la resta dels síndics, este donara per finalizat l’acte i alçara la sessió.

En tota seguretat que fores la persona més retratada de Valéncia per totes les multituts que cada dijous rodegen i acaronen a institució tan preuada com és el Tribunal; la teua figura, encapçalant la comitiva de síndics cap a la llongeta i fent la crida, gancho en ma, era coneguda per tot arreu; no debades els càrrecs dels membres de la Institució són temporals, mentres que el teu fon de llarga durada.
Fores un home de la terra i de l’aigüa, que ja ho diu tot: llaurador, elet en un temps de la séquia de Xirivella, en la solidesa moral i formalitat que deu tindre el bon llaurador; i sempre et recordarem arribant a les deu del matí: primer, a la capella de la Verge dels Desamparats i, després,  a la Casa-vestuari per a tindre-ho tot a punt: el corralet disposat, el recinte tancat per evitar les aglomeracions junt al Tribunal, els cadirots en el seu lloc, els brusons dels síndics preparats  i, sentat en el banc de la dreta a l’entrar en la casa vestuari,  esperant a que  estos arribaren; allí raonàrem en més d’una ocasió, mentres per la plaça anaven desfilant gent cap a la seua faena, turistes i xiquets visitant la ciutat, polítics cap a les Corts, devots  a resar-li una Salve a la Verge… i puc dir que mai el vaig escoltar una paraula més alta que atra, ni una mínima censura cap algú; i, quan acabava la sessió del Tribunal, anaves a sentar-te  junt a la porta per evitar ingerències i mantindre-ho tot en orde  en la sesió administrativa de la Institució;    competències sempre cumplides a la perfecció.
I com que pense que les persones es medixen pel buit que deixen al ser cridats a l’atre món, tin per segur que el teu serà gran, la teua talla, no sols física sino també moral, la teua bondat i bonhomia, serà difícil de reomplir per l’afecte, consideració i  amistat de tots els que et trataren i coneixeren.
Nos deixares en vespres del dia tan senyalat per als valencians com és el 9 d’octubre. El Tribunal ja desfilà en la processó cívica en la senyal del dol per la teua pèrdua i hui, el teu dijous, et dedica un minut de silenci en la sessió semanal.
T’has guanyat un bon lloc allà on van els bons valencians i hòmens de bé.

Daniel Sala.
               Estudiós del Tribunal de les Aigües.